Perduts al Pas del Nord-Oest

Anglaterra, 19 de maig de 1845. Sir John Franklin, oficial de l’Armada Reial de 59 anys, parteix cap a l’Àrtic per a explorar el darrer tram del pas del Nord-oest. Comandava una tripulació amb 24 oficials, 110 homes i dos vaixells -l’Erebus i el Terror- equipats amb els darrers avanços de l’època en nàutica: hèlices protegides del gel amb ferro, una biblioteca amb mil volums i conserves per a tres anys amb el mètode tradicional o en llaunes fabricades de manera tan precipitada que el plom amb què les havien soldat va gotejar en l’interior i es va barrejar amb el menjar.

Després d’una parada breu en el port Stromness de les Illes Orcades, al nord d’Escòcia, navegaren cap a Grenlàndia flanquejats pel Ratler i el Barretto Junior fins l’illa Whalefish, en la costa oest de Grenlàndia, on van sacrificar deu bous que portaven per a proveir de carn fresca l’Erebus i el Terror. A l’illa de Whalefish escriurien les darreres cartes a casa. Abans de partir a la recerca del pas del Nord-Oest, es va donar de baixa cinc homes que se’n tornaren a casa a bord del Rattler i el Barretto Junior.

A principis d’agost, els baleners Prince of Wales i Enterpise van coincidir amb l’Erebus i el Terror en la badia de Baffin. L’expedició de Sir John Franklin es trobava a l’espera de condicions meteorològiques favorables per a entrar en l’estret de Lancaster, una massa d’aigua de l’Àrtic canadenc.

Han estat moltes les expedicions, exploradors i científics que han tractat de reconstruir el que va passar amb l’expedició. Se sap que els homes de Franklin van passar l’hivern en l’illa de Beechey, on van soterrar tres membres de la tripulació. En setembre de 1846, L’Erebus i el Terror van quedar encallats en el gel prop de l’illa del Rei Guillem i no tornaren ja a navegar. Segons la nota que els capitans dels vaixells van deixar en l’illa, Franklin va morir l’11 de juny de 1847.

La tripulació supervivent va passar fins el 26 d’abril de 1848 en l’illa del Rei Guillem, dia que van iniciar la marxa a peu cap al riu Back, en territori continental canadenc. Havien mort nou oficials i quinze homes. La resta va morir pel camí, a centenars de quilòmetres de qualsevol lloc habitat per occidentals, perquè hi havia esquimals* per la zona.

Ann Selmer

* esquimal: provinent  d’eskimo, «el que menja peix» en la llengua dels crees.

Tweet