Dels indicis a la desesperança

En abril de 1859, els homes de McClintock partiren del Fox en trineu cap a l’illa del Rei Guillem. El 5 de maig trobaren un document deixat pels capitans de l’Erebus i el Terror en un monticle de pedres que, amb data del 28 de maig de 1847, informava que els vaixells havien hivernat en el gel de la costa nord-oest de l’illa del Rei Guillem i que l’any anterior ho havien fet a l’illa de Beechey. Afirmava que estaven tots bé. Hi havia però, un segon informe escrit en els marges de la mateixa fulla de paper, més inquietant. Datat el 25 d’abril de 1848, explicava que l’Erebus i el Terror havien quedat atrapats en gel durant any i mig i la tripulació els havia abandonat el 22 d’abril. Vint i quatre tripulants havien mort, entre ells Franklin. Crozier, capità del Terror, assumia el lideratge de l’expedició i anunciava que els 105 supervivents iniciarien l’endemà un viatge en direcció al sud cap al riu Back.

L’expedició de McClintock també va trobar, en la costa sud de l’illa del Rei Guillem, un esquelet humà vestit amb l’uniforme de cambrer. Duia un certificat a nom del sub oficial del Terror Henry Plegar, però el més probable és que es tractara del cadàver de Thomas Armitage, encarregat de l’armeria i company de Plegar de qui hauria pres el document. Alhora, en l’extrem oest de l’illa, es va descobrir un bot salvavides amb dos esquelets i diferents objectes de l’expedició com ara botes, mocadors de seda, sabó perfumat, esponges, peines i el llibre “El Vicari de Wakefield”.

Més endavant, entre 1860 i 1869, Charles Francis Hall, va conviure amb els inuits per investigar si algun membre de l’expedició de Franklin vivia amb ells. Va trobar campaments, tombes i objectes de l’expedició de Franklin en la costa sud de l’illa Rei Guillem, el lloc on havien trobat el cadàver vestit de cambrer, però cap supervivent. Amb l’ajuda dels seus guies, va omplir centenars de pàgines amb els testimonis dels inuit, entre ells relats de les visites dels esquimals a l’Erebus i el Terror o la narracció d’un encontre amb un grup d’homes blancs en la costa sud de l’illa.

L’esperança de trobar els documents perduts va dur el tinent nord-americà Frederick Schawatka a organitzar una expedició a l’illa entre 1878 i 1880. Els esquimals que havien ajudat Hall formaven part de l’equip. Viatjaren cap al nord a peu i amb trineu, va entrevistar més inuits, va visitar llocs coneguts o probables per on havia passat o hivernat l’expedició de Franklin i, tot i que no va trobar res, va realitzar el viatge en trineu més llarg fins aleshores. Onze mesos i quatre dies en què recorregueren 4.360 quilòmetres i donaren per perduts Franklin i els seus.

Ann Selmer

Tweet